Actualment esteu veient L’obligació de disposar d’un botó de desistiment arriba al comerç electrònic europeu

L’obligació de disposar d’un botó de desistiment arriba al comerç electrònic europeu

  • Autor de l'entrada:
  • Categoria de l'entrada:Informació

En el marc del mercat interior, el Parlament Europeu va aprovar la Directiva (UE) 2023/2673, la finalitat principal de la qual és reforçar la protecció de les persones consumidores en l’àmbit dels contractes de serveis financers celebrats a distància. Tot i que l’objectiu d’aquesta Directiva se centra en aquests serveis financers, incorpora algunes novetats aplicables a tots els contractes celebrats a distància i, per tant, afecta totes les empreses que disposen d’un comerç electrònic.

La principal novetat que introdueix aquesta Directiva és el ja conegut com a «botó de desistiment», un element amb què han de comptar tots els comerços electrònics mitjançant una funció de desistiment fàcil. Aquest botó haurà de ser fàcil de localitzar per a la persona consumidora, disponible de manera contínua i clarament visible durant el termini de desistiment. Amb això es pretén que les persones consumidores puguin desistir del contracte amb la mateixa facilitat amb què el poden formalitzar.

Quines són les característiques d’aquest dret?

El dret de desistiment és un dels pilars fonamentals de la protecció de les persones consumidores a la Unió Europea i a Espanya. En essència, és la facultat que té una persona consumidora per deixar sense efecte un contracte de forma unilateral, sense necessitat de justificar la seva decisió i sense patir cap penalització, en un termini de 14 dies des que es rep el producte o es formalitza el contracte.

Els requisits principals d’aquest nou «botó de desistiment» són:

  1. S’han de fer servir expressions com «desistir del contracte aquí» o fórmules anàlogues que siguin fàcilment identificables per la persona usuària.
  2. La funció de desistiment ha d’estar disponible de manera permanent durant tot el termini de desistiment. S’ha de mostrar de manera destacada i ser fàcilment accessible per a la persona consumidora.
  3. Aquesta funció ha de permetre a la persona consumidora, mitjançant una declaració de desistiment, proporcionar les dades concretes que identifiquin el contracte del qual desitja desistir.
  4. Durant el procediment, s’ha d’informar la persona consumidora sobre els mitjans electrònics pels quals s’haurà d’enviar la confirmació del desistiment.
  5. Un cop la persona consumidora hagi completat la declaració de desistiment, s’ha de permetre la seva presentació mitjançant una funció de confirmació que sigui llegible i fàcilment comprensible, com «confirmar desistiment» o fórmules equivalents.
  6. Un cop la persona consumidora activi la funció de confirmació, l’empresa comerciant haurà d’enviar un justificant de recepció del desistiment en un suport durador, amb informació sobre el contingut i la data i hora de presentació.

Facilitat i transparència com a clau de compliment

Que aquesta nova funcionalitat sigui fàcil i accessible és una de les claus per garantir-ne un compliment correcte. Per això, s’han d’evitar pràctiques que obstaculitzin l’exercici d’aquest dret, com ara sol·licitar la descàrrega d’una aplicació per formalitzar el desistiment si el contracte no s’ha celebrat a través d’aquesta aplicació, o requerir a la persona usuària dades de què l’empresa ja disposa (per exemple, nom i cognoms si la persona usuària ha iniciat sessió).

L’objectiu és garantir un procediment senzill, transparent i accessible.

Com s’aplica aquesta directiva a Espanya?

A diferència d’un reglament, una directiva europea no és directament aplicable als estats membres, sinó que requereix que el legislador estatal en transposi el contingut a una norma interna.

La Directiva (UE) 2023/2673 va atorgar als estats membres un termini raonable per transposar-ne el contingut, el qual va finalitzar el 19 de juny. No obstant això, tot apunta que el legislador espanyol, igual que el d’altres països europeus, no ha arribat a temps per complir aquest termini, de manera que l’adaptació de la normativa estatal continua pendent.

En qualsevol cas, des de Sellarès Assessors recomanem que les empreses espanyoles que disposin d’un comerç electrònic comencin a implementar els canvis previstos en la nova Directiva, ja que, d’acord amb la doctrina europea de l’efecte directe, les persones consumidores podran invocar aquest dret davant dels tribunals.